BENVINGUTS
AL NOSTRE BLOG, intrèpids aventurers!
Teníem
moltíssimes ganes que arribés aquest dia, i és que són moltes les cosetes que a
hores d’ara ja tenim per explicar-vos. Fa poquet que hem encetat aquest nou
curs i, amb ell, una nova etapa que esperem que ens depari moltes aventures,
any rere any. Com molts ja sabreu, a primària tots els nivells comptem amb
aquesta plataforma per fer-vos arribar TOT el que anem treballant en el
nostre viatge pel món dels projectes. L’entrada setmanal al blog és de
lectura gairebé obligada si voleu conèixer el nostre procés d’aprenentatge i
veure’ns en acció. És una molt bona eina de suport per fer-nos xerrar a
casa de les experiències que anem vivint a l’escola. Així mateix, ja us avancem
que, si des de casa us sorgeixen dubtes, neguits, propostes de
millora o noves idees seran més que benvingudes! Nosaltres
recollirem totes les aportacions i les resoldrem en la mesura del possible,
demanant suport al Jordi sempre que faci falta.
Així
doncs, què? Comencem? I tant! Hem d’anar als inicis: com molts ja haureu
sentit, hem iniciat ja la nostra primera aventura. El nostre primer projecte es
titula Marquem la diferència! i ens demana precisament això: explorar
la diferència en tots els contextos i valorar-la com quelcom que ens fa rics,
tant a nivell personal com a nivell social. Sona complex, no? Ho és, i
molt, però això no vol dir que no siguem capaços d’endinsar-nos-hi.
Vam
començar a navegar entre reflexions mentre escoltàvem un conte que ens va
llegir el Jordi. Una disfressa massa gran, aquest n’era el títol.
En Marcel n’és el protagonista i ens acompanyarà durant les nostres
aventures en aquest petit – gran projecte que ja ens ha ben atrapat! Ell és un
nen de la nostra edat que se sent diferent a la resta de companys perquè creu
que té gustos i aficions que no són gaire propis dels nens amb qui està
acostumat a relacionar-se a l’escola: li encanta ballar i cantar; jugar amb
nines i ninots de tota mena; està pràcticament enamorat del color rosa; i per
sobre de tot, l’apassiona disfressar-se de qualsevol cosa, en especial de
princesa i de fada.
Però sabeu què fa en
Marcel? Com que té por i vergonya de mostrar-se tal i com és, ha dissenyat una
disfressa que es posa cada dia per anar a l’escola. La disfressa d’un nen
diferent, la d’un nen més semblant als seus amics. No sona gaire bé, oi? No
patiu, que nosaltres l’ajudarem a obrir els ulls! Sabeu per què? Perquè ens hem convertit en EXPLORADORS DE
DIFERÈNCIES!
En aquest viatge buscarem tota mena de diferències
i les REFLEXIONAREM. Hi pensarem molt i, quan les trobem, les valorarem a
fons. De moment hem començat la fase d’entrenament, perquè els bons
exploradors no neixen sense esforç, sabeu?
Ens hem estrenat DEFININT la paraula DIFERÈNCIA,
o sigui que, tots junts, hem intentat trobar les millors paraules per explicar
què és. Aquí ja hem començat a descobrir cosetes interessants, i és que hem
hagut de contraposar les diferències a les igualtats i analitzar què significa
la igualtat entre elements. Hem vist que, si observem la realitat com a bons
exploradors que volem ser, les igualtats són molt cares de veure. Gairebé
no n’hi ha! El Jordi ens va demanar que exploréssim una mica per l’aula a
la cerca de coses que inicialment consideràvem iguals, i van sorgir exemples
tals com els nostres llibres del calaix (tots tenim els mateixos 7
llibres), els retoladors de pissarra del mateix color, les cadires o
les taules... però la nostra sorpresa va aflorar ràpidament quan vam
poder comprovar al moment que tots els elements citats en realitat són únics.
Segurament la semblança (o fins i tot la igualtat) era major quan es tractava
d’objectes acabats de comprar, però vam veure que el pas del temps aporta
vida i personalitat als objectes i els regala “marques” que els diferencien
dels que anteriorment crèiem veure iguals. Així és com ha començat el
nostre entrenament, i de moment l’estem gaudint a fons!
Part de l’entrenament també s’ha centrat en la COMPARACIÓ. Hem
entès que sempre que fem referència a les diferències cal parlar de més d’una
cosa perquè es tracta de comparar-ne una amb l’altre. Ajudant-nos entre tots, hem
buscat semblances i diferències entre un escarabat i una formiga i,
compartint-les després, n’hem aconseguit una bona llista. L’hem escrit a la
pissarra i l’hem copiat en un full. Ens ajuda a practicar la bona lletra i a
treballar concentrats per arribar al nostre millor resultat. El Jordi ens ha
dit que això ja és feina de Ponent total! La setmana que bé acabarem la nostra
llista de semblances i diferències, i és que n’hem dit tantes que cal anar
descansant!
No us penseu que s’acaba aquí, però! Hem dibuixat en Marcel amb la seva disfressa per
anar a l’escola i també l’hem dibuixat sense ella, que és com més ens agrada.
A més, i després d’una lectura comprensiva del
conte, també hem pensat què és el que li diríem si ens el trobéssim.
Tots hem coincidit en el mateix, i és que li diríem precisament que ens agrada tal i com és, sense necessitat
d’emmascarar-se amb cap altra vestimenta ni actitud.
Ah! Ens n’oblidàvem! Després d’escoltar la història del nostre
protagonista el Jordi ens va convidar a fer una tasca que consistia en pintar
uns requadres on hi havia escrites possibles intervencions o comentaris en boca
dels personatges del conte. Havíem de pintar només els requadres on hi havia
aquelles sentències amb què cadascú de nosaltres se sentia identificat. Vam
fer-ne la lectura conjunta mentre cadascú ho anava resolent. El simple fet
d’aconseguir diversos resultats en aquesta tasca ja demostra que la
diferència està present a tot arreu!
Aquests dies hem aprofitat la història del Marcel fins i tot per
fer una tasca de comprensió oral en
què se’ns demanava dibuixar la seva habitació
a partir de l’escolta activa del fragments del conte que la descrivia!
Ens donava molta informació i gairebé no n’érem conscients! La veritat és que
en Marcel té molta sort de tenir l’habitació que té, amb uns pares que l’ajuden
a convertir-la en el cau que sempre ha somiat. Llàstima que no vulgui sortir
del niu amb la mateixa seguretat i actitud amb què hi entra. Vam comentar a
l’aula que potser tots en algun moment ens podem sentir com el Marcel quan
es posa la disfressa, i això ens deixa una mica intranquils. El Jordi,
però, ens ha dit que no patim, que després d’aquesta aventura aconseguirem
marcar realment la diferència amb aquelles actituds que no ens fan cap bé i
creixerem amb una mirada més oberta i acollidora de la que tenim a hores d’ara,
que ja ho és molt!
Finalment, a les acaballes de la setmana les diferències també ens han
portat a parlar de la DIVERSITAT:
un concepte nou. Vam comentar que una de les primeres diferències existent
entre nosaltres és el dia i el mes del nostre naixement. Això ens ha portat
a repassar els mesos de l’any i,
de passada, els dies de la setmana.
Vam fer una feina escrita sobre els dies de la setmana i ens hem après una cançó
per recordar els mesos de l’any. Com podreu haver vist a l’agenda, ja
tenim DEURES DE MEMORITZACIÓ!! Se l’ha inventat el Jordi, però la Jordina
ens ha dit que algun dia que tinguem música ens la tocarà amb el piano perquè
la cantem plegats novament. De fet, la tenim gravada. Ens voleu escoltar?
Som-hi!
Bé, ara ja
és moment d’acomiadar-nos. Us deixem amb unes fotografies d’una última feina
que hem fet aquesta setmana per seguir el nostre entrenament com a bons
exploradors. Ens ha ajudat a estar alerta! Aquesta aventura comportarà
molta feina, de ben segur, però cal treballar per poder marcar una bona
diferència!!
Una forta abraçada!
Ens retrobem la setmana vinent!!
Adjuntem a
continuació el conte del Marcel per si el voleu llegir des de casa.
UNA DISFRESSA MASSA GRAN
En Marcel sempre ha estat un nen alegre. Es va estrenar
des del cotxet, somrient a tots els caps que se li apropaven fent ganyotes per
alegrar-lo. Amb ell sí que funcionaven, aquestes pallassades.
A part d’alegre i rialler, des de sempre li ha
agradat ballar. Els seus pares expliquen a tothom que gairebé va començar
a ballar abans de caminar. Li posaven qualsevol música i només feia que moure’s
picant de mans i remenant el bolquer amunt i avall.
A l’escola sempre hi ha tingut amics. Estava
en un grup molt ben avingut i la seva tutora, la Isabel, li
encantava. De tant en tant treia el seu mal geni però ell sabia que se’ls
estimava. A més, amb ella sempre aprenia molt.
A casa, l’habitació d’en Marcel era enorme. Tenia molta
sort perquè hi podia guardar totes les joguines que li regalaven. Moltes les
desava en caixes, com els cotxes o les pilotes. Com que no hi jugava gaire,
així podia fer més espai pels peluixos i les nines i ninots que li
anaven regalant. Era el que sempre demanava als Reis. També tenia una
guitarra perquè li encantava la música. L’agafava i rascava les cordes cantant
qualsevol cançó que havia après a l’escola, i, si no, se la
inventava. Sempre ha tingut molta imaginació.
En un racó de l’habitació hi tenia un armari de
color rosa. Li encantava aquest color. Tenia una calaixera a sota i, amb
el seu pare, l’havien pintat de color taronja i verd perquè eren els seus
segons colors preferits. També tenia el capçal del llit de color rosa i
verd. Era de fusta i tenia forma de castell. Això li havia fet la mare, que hi
tenia molta traça.
Ara que l’aneu coneixent, us podeu imaginar com era la
roba d’en Marcel, oi? No podia tenir més colors: verds, taronges, grocs,
liles... i sobretot rosa, que mai podia faltar. Tenia un jersei d’aquest
color que l’embolcallava com si fos cotó de sucre. El feia sentir content
i protegit.
A dins de l’armari rosa hi
guardava moltíssimes disfresses. Tenia cosins i cosines més grans que ell
i li regalaven tot allò que ja no feien servir, des de la roba fins a les
joguines i disfresses.
Totes les tardes, quan tornava de l’escola, el primer que
feia abans de fer els deures i jugar una estona era disfressar-se. Es
disfressava de mag, de cavaller, de princesa, de monstre, de fada... qualsevol
disfressa era bona. Sovint aconseguia enredar els pares i els convertia en
ratolins o gripaus amb la seva gran vareta de mag. Després es posava la
disfressa de fada i, amb la pols màgica que anava escampant, es desfeia
l’encanteri i recuperava el papa i la mama fins que no en tornava a
fer un altre. S’ho passaven la mar de bé.
Quan es posava les seves disfresses tenia la sensació de
ser el nen més poderós del món. Podia ser tot allò que volgués, i això
l’omplia d’energia i felicitat.
Ara bé, hi havia una disfressa que era la
més important. Ningú la coneixia, ni tan sols el papa o la mama. Era un
secret que tenia ben guardat. Tot i així, la utilitzava cada dia, i no la
guardava mai a l’armari rosa de les disfresses. Quan se la posava, no es convertia
ni en un cavaller, ni en una princesa, ni en una reina, ni en
un monstre, ni en una fada... ni tan sols en un ratolí o un gripau. Es
convertia en un nen. Un nen decidit, valent, atrevit... a qui li encantava el
color blau i el gris, i també les samarretes dels clubs de futbol més
famosos. Un nen que jugava a cotxes i intercanviava cromos durant
l’esbarjo. Es convertia en un nen que jugava a les lligues de futbol
que organitzaven els seus amics d’escola. Es convertia en
un nen que només cantava i ballava amb la mestra de música. Un nen a qui no li
agradaven les històries de monstres, ni de cavallers, ni de fades o
princeses... ni tan sols les de ratolins o gripaus. Es convertia en
un nen a qui no li agradava el cotó de sucre. Fins i tot, en un nen que alguna
vegada havia fet burleta d’algun company o companya de classe. Un nen que,
al cap i a la fi, no s’assemblava gaire al Marcel.
Ell cada dia es posava aquesta disfressa.
El que la feia la disfressa més gran i important no era
la vestimenta en sí, sinó el personatge que li feia fer.
I, ja sabeu que és secret però, us dic una
cosa?
És l’única disfressa que, encara ara, a en Marcel mai li
ha agradat.
Autor: Jordi Argenter