Ben
retrobats, estimats lectors!
Si
fa 15 dies ens acomiadàvem de vosaltres dient que el fred ja començava a treure el nas, ara tots veiem que ja l’ha
acabat de treure del tot. Ha tret el cap sencer i tot el cos! Precisament les característiques meteorològiques
d’aquests dies és una de les coses que hem estat comentant a classe. Alguns van
dir que sembla que hi hagi hagut molt poques setmanes de tardor perquè ja fa
uns dies que fa temps d’hivern, sobretot en relació al fred. Això ens va portar
a comentar, tot i que de forma molt superficial, el fenomen de l’escalfament global de què molta gent
parla des de fa temps i d’alguna de les seves conseqüències, tals com que la
primavera i la tardor són estacions que van minvant.
Des de la darrera entrada del
blog, i fins avui, una de les coses que hem anat fent ha estat treballar més a
fons les PARAULES CLAU de la informació dels
diferents grups d’experts. Durant aquests dies hem tingut temps suficient com
per recordar el significat i la importància de
les PARAULES CLAU i també per buscar-les individualment en
el nostre conjunt d’informació. Primer cadascú les va subratllar amb
llapis i, després, el Jordi ens les va corregir afegint-ne o traient-ne. Però,
sabeu? No va tenir gaire feina perquè som molt bons exploradors i ho vam fer bé
a la primera! També ens va felicitar, cosa que ens encanta! De vegades fins i
tot trobem paraules clau en altres
feines que fem o en contes que llegim! Hem entès molt bé de què es tracta!
Voleu un truc? Proveu d’eliminar les PARAULES CLAU que
heu buscat prèviament en un text i torneu-lo a llegir. Sabeu de què
parla? Si és que no, vol dir
que ho heu fet prou bé!
Amb aquestes paraules clau vam seguir
fent una activitat que, en realitat, no estava prevista. De fet, la nostra
aventura s’està allargant perquè sorgeixen idees durant el procés que no volem
desestimar, i aquesta n’és un exemple. Pensant-ho bé, no passa res si destinem
més temps en aquest camí de diversitat perquè totes les propostes en què ens endinsem ens estan fent aprendre i
reflexionar cada dia més.
En aquest cas, el Jordi va tenir la
idea de construir NÚVOLS DE PARAULES.
Primer ens vam quedar molt sorpresos perquè no sabíem de què ens parlava, però després
d’alguns exemples ho vam començar a entendre. Per posar-ho en
pràctica, vam fer tots junts un núvol de paraules sobre el nostre
projecte en general. Vam fer primer una llista de mots que
crèiem cabdals en la nostra aventura recorreguda, així com
també de paraules que complementaven les primeres i ajudaven
a determinar un context: un escenari on els espectadors del núvol
poguessin imaginar i crear segons la informació que proporcionava.
Vam descobrir que l’objectiu d’aquests
núvols de paraules és presentar una informació resumida i de
forma visual i artística, mostrant la rellevància de
cada concepte a partir d’una escala de colors, mides, tipografies...
A part de la llista, doncs, vam haver de decidir conjuntament quines de les
paraules anotades consideràvem més importants i quines no tant malgrat ser
també rellevants. Vam fer-ne una gradació i, amb tota la feina
feta fins al moment, el Jordi va començar a elaborar el núvol perquè ens
servís com a exemple, fent ús de colors, mides i tipografies diverses.
Llavors, cadascú de nosaltres, individualment,
va començar a anotar en un full aquelles paraules que creia
imprescindibles per crear un altre núvol, en aquest cas atenent només la informació treballada
amb el propi grup d’experts. De fet, alguns ho vam fer també
prèviament amb la nostra informació individual i les paraules clau
subratllades. Ja al grup d’experts, vam adonar-nos ràpidament que hi havia
paraules que serien presents als núvols de tots els grups, però ens va semblar
lògic perquè són aquelles paraules que fan referència precisament a allò
que compartim entre tots en aquest projecte, independentment
del tema en què estiguem centrats.
Amb l’ajuda del Jordi, l’Estefania, la
Rosa Maria i l’Anna, tots els grups vam acabar amb una llista de les
paraules cabdals per al nostre núvol de grup. Entre tots vam decidir quines
eren les més rellevants de la llista, per poder-les plasmar com toca. Després,
el Jordi ens va passar la nostra llista a l’ordinador per crear aquests núvols
de paraules i ara ja els tenim tots! Estan penjats al mural i la veritat és que
fan molt de goig!
Us els deixem aquí també!
Una de les activitats que hem fet
aquests dies a partir dels núvols anteriors ha estat la de relacionar-los amb cadascun dels grups de diferències. Ho hem fet a
partir de la lectura comprensiva del
seu contingut. El Jordi ens va despenjar els núvols del mural i ens va donar un
full amb tots els núvols perquè els llegíssim i els associéssim a un grup de
diferències. Vam necessitar una mica d’ajuda en algun cas, i és que de vegades
veure tantes paraules amb formats i colors diferents impacta tant que la vista
es dirigeix al conjunt i costa veure’n totes les parts. Ben aviat, però, i com
a bons exploradors que som, vam començar
a trobar a dins dels núvols algunes paraules que ens permetien relacionar-los
amb algun grup concret de forma indubtable. Vam deixar el Jordi força
sorprès amb els resultats.
Un dels altres fets remarcable d’aquests
dies és que hem conegut l'Angélica Dass, una artista (fotògrafa) de Brasil
que és coneguda arreu del món per la seva obra mestra: Humanae. El Jordi ens va
posar un vídeo on se la
veia a ella parlant de la seva feina i el perquè d’aquesta obra. Us el recomanem
enormement:
El vam veure dues vegades perquè hi
havia coses que se’ns escapaven, però el Jordi ens va ajudar i vam acabar
coneixent amb profunditat l’obra de l’Angélica Dass; no només el resultat sinó tot
el procés. També se’ns va donar una part del seu discurs per escrit i la vam llegir entre tots. Això ens va ajudar a
reforçar la comprensió del vídeo.
Vam descobrir que aquesta noia ha
estat la pionera en fer un catàleg PANTONE de colors "CARN" a
partir d’usuaris reals, arribant a la conclusió que,
per molt que el nostre color de pell es pugui assemblar, cadascú en té
un d’únic. Ens va fer veure, fins i tot, que cadascú de nosaltres no té un
únic color de pell a tot el cos sinó varis, i que poden anar canviant amb el
temps. Això ens va portar a parlar de la bellesa dels CANVIS i les
DIFERÈNCIES, i no només a nivell físic sinó també en els
àmbits cultural i familiar.
Seguireu llegint sobre el color “CARN” perquè, sabeu què? Cadascú
de nosaltres es buscarà el seu propi color “PELL”!!. És una
de les missions que va donar el Marcel, en aquest
cas la del grup de diferències FÍSIQUES I INTEL·LECTUALS, però tots
hi col·laborarem. Ah, com podeu veure, JA TENIM LES MISSIONS!!! El Marcel ens les va deixar penjades
a la pissarra de sorpresa!
Amb tot això, i com també diu
l’artista que ens ocupa, vam entendre perfectament que el color que
sempre hem conegut com a color CARN no té un bon nom perquè no fa referència a
la realitat. Per començar, ni l’objecte és correcte perquè
l’hem fet servir sempre per pintar la PELL i no la CARN,
fet que pot portar a pensar en una possible alternativa: el color PELL.
Però què passa? Que tenim claríssim ja que de colors PELL n’hi ha
moltíssims i que, per tant, el color que nosaltres tenim a l'estoig i
que hem fet servir sempre per pintar la pell dels personatges als nostres
dibuixos no és representatiu de gairebé ningú. Tampoc ho és en el nostre cas,
perquè vam comparar el color amb la nostra pell i és força
diferent. El Jordi ens va explicar que els nostres companys de Xaloc
i Gregal ja van
buscar un nom nou per a aquest color i li van posar ROSAFÍ, perquè
s'assembla a un rosa però més pàl·lid. Ens va semblar molt bon nom, així que a
partir d’ara a Ponent ja ningú té el color CARN: l’hem eliminat.
Us volem explicar també que vam veure
la pel·lícula de Mulan i ens va
encantar. Vam reflexionar sobre
l’argument i els valors que transmet la història. Ho vam saber relacionar
perfectament amb el nostre projecte, identificant
diferències DE GÈNERE, CULTURALS i també
FÍSIQUES. Pel que fa a les primeres, som experts ja en identificar aquells
models que fugen dels estereotips de “princesa” als quals ens han acostumat des
de ben petits. La Mulan no és una noia qualsevol, sinó una
filla valenta que se salta la norma per convertir-se en guerrera i ajudar el
seu pare, i no només ho fa bé sinó que acaba salvant la Xina dels dolents,
demostrant fins i tot més habilitat i enginy que els seus companys de batalla,
que són tots homes. Passa de ser un projecte de dona de família al servei
del seu futur marit i dels seus fills per convertir-se en una dona independent
i lliure capaç de prendre decisions i de reeixir en tot allò que es proposa.
En el cas de les diferències CULTURALS, va resultar fàcil també identificar aquells elements de l’escenari on transcorre la
història que difereixen de la nostra cultura: el menjar, els
vestits, l’escriptura, els edificis i fins i tot els monuments o
llocs emblemàtics i d’interès, com la gran muralla que apareix als inicis de la
pel·lícula. També vam comentar ràpidament les diferències FÍSIQUES en veure que la caracterització dels personatges va
en acord als trets físics propis de les
persones d’Orient: ulls més ametllats, cabell castany i llis, alçada
mitjana – baixa...
Després de la reflexió, vam recollir totes les conclusions a la
pissarra i vam fer-ne una còpia. L’activitat comptava també amb sis
dibuixos de diferents escenes de la pel·lícula, on es demanava acolorir les que
reflectien precisament que la Mulan és diferent a les altres protagonistes de Disney. Sabeu què? Ningú es va equivocar!
Hem
parlat també aquests dies de les TASQUES
DOMÈSTIQUES, i ara haurem
d’investigar qui les fa a casa perquè també és una missió del Marcel!
També
vam explicar un dia per què existeixen les
ESTACIONS. Ho vam entendre més que bé i l’explicació va ser molt divertida!
Volem
acomiadar-nos amb una llista
d’activitats diverses que hem pogut dur a terme de forma correcta gràcies a les
nostres súper capacitats d’autèntics exploradors, ja més que treballades a
hores d’ara.
Vam treballar uns refranys
sobre els mesos de l’any i vam explorar-ne
les rimes, identificant aquelles
paraules que, oralment, acaben amb la mateixa sonoritat.
Hem iniciat un nou joc que fem la majoria de matins
després de passar la llista del menjador. És el joc del “TU” i el “JO” i consisteix en explorar el patró que
s’estableix entre un seguit de parelles de nombres i deduir-ne la norma.
Pregunteu-nos-ho a casa, que us ho explicarem millor!
Seguim treballant les nostres capacitats d’atenció
reforçant la numeració a partir de
la representació de nombres. Molts
dies el Jordi decideix l’ordre de la fila de sortida a les 17:00h ensenyant-nos
unes fitxes amb unes quantitats representades. Els primers que identifiquen
correctament quin nombre representen les desenes i les unitats que hi apareixen
són els primers que configuren la fila. Així fins al final. A més, també ens fa
ordenar en ocasions algun seguit de nombres representats i ens pregunta d’un en
un el perquè de l’ordre. Diu que saber-ho
explicar és fins i tot més important que fer-ho bé!
Hem començat a fer autocorreccions
de les nostres pròpies produccions escrites lliures. El Jordi ens projecta
a la pissarra el text lliure d’algun company i, entre tots, en comentem els
errors i fem un full de correcció. Ens va realment bé per consolidar algunes
normes ortogràfiques bàsiques que ja ens han de començar a sonar.
Finalment, us ensenyem algunes feines relacionades amb
dos contes molt macos que ens ha
llegit el Jordi aquests dies. El primer es titula “Amb la Tango són tres!” i parla d’una parella de pingüins mascles
del zoològic de Nova York que volien ser pares i van “adoptar” un ou, d’on va
néixer un pingüí femella que els va convertir en pares molt feliços. És una
història molt maca i, de fet, està basada en fets reals. Ens va portar a pensar
sobre les famílies amb pares homosexuals,
un model que ara ja coneixem molt bé. L’altre conte, titulat “Guji Guji”, parla d’una família d’ànecs
que conviu amb un cocodril que va arribar en forma d’ou al niu de la mare ànec
quan encara no havia nascut. Ell sempre ha viscut com un ànec i se sent ànec,
però uns cocodrils li fan veure que en realitat és un cocodril i, com a tal,
s’ha de convertir en depredador d’ànecs. En Guji Guji conclou al final que, tot
i que no s’assembla massa físicament als seus germans, no se sent gens com els
cocodrils que coneix, així que decideix seguir vivint la mar de content com el “cocoànec”
més especial del món. Novament, això ens va portar a parlar de les adopcions i
dels sentiments que poden comportar.
Ara
sí, ens acomiadem fins d’aquí uns quants dies!
Una ABRAÇADA ENORME, famílies!