A ESPATLLES DEL REI CARNESTOLTES, SEGUIM TREBALLANT DE VALENT! 28.02.2020

Benvinguts de nou, fidels seguidors!

Sembla ahir que vam fer la darrera entrada. El temps passa volant quan no es para de treballar, i encara més si a la feina habitual s’hi suma la que deriva de celebracions com el Carnestoltes. Vam acabar amb una disfressa de dàlmates que feia prou goig, oi? Esperem que us agradés tant com a nosaltres! De fet, estem molt agraïts als companys de 3r d’ESO que van venir a ajudar-nos amb les disfresses. Entre d’altres coses, ens va permetre seguir treballant en els nostres projectes sense necessitat de fer un descans en l’aventura. 

Una de les coses que hem fet aquests dies ha estat enllestir la feina ja encetada els dies anteriors amb els equips de treball. Vam acabar de passar a net les respostes a les preguntes que vam formular a l’inici del projecte i que ja estaven corregides. També hem adjuntat un dibuix cooperatiu que intenta recollir una mica el contingut de les respostes de cada grup. Com ja vam comentar, creiem que és un molt bon complement de la informació escrita. Quan vingui a visitar-nos la Irene (arquitecta) ens farà el feedback de tot el que hem fet.

Els grups que enllestien més ràpid anaven a fer construccions amb peces de fusta i altres materials. Deixaven volar la imaginació fent i desfent edificis de diferent mena, i amb diversos propòsits. Alguns fins i tot van decidir fer plànols previs a la construcció. Es van construir cases, hotels, garatges, parcs... Això ens ajuda a treballar la imaginació i la creativitat, així com també repassar algunes habilitats ja treballes com la identificació de perspectives, la distribució d’espais, l’escala... Alhora, el joc lliure esdevé sempre un escenari fabulós per a conduir la gestió del treball en equip.

Tenim ganes d’explicar-vos que estem ja a les acaballes de la nostra aventura arquitectònica. Ja estem enllestint el nostre entrenament i ens quedarà resoldre després el REPTE a partir de tot el bagatge guanyat fins al moment, que no és poc. Cadascun dels equips de treball haurà de dissenyar un plànol de reforma de la 2ª planta de l’Escola Tabor pensant en canvis que creiem que poden ser profitosos de cara a un futur més aviat llunyà. Amb aquests plànols, farem una última pràctica de confecció de maquetes i ensenyarem tot aquest material a l’equip directiu perquè ens doni el seu parer. Us recordem que van ser els membres d’aquest equip els que ens van contractar per a resoldre aquest repte.

De fet, és curiós perquè no tardarem massa a tancar completament el projecte Arquitectes d’escola un cop haguem inaugurat el nostre MUSEU DE LES DIFERÈNCIES DE PONENT. Això posa de manifest un dels avantatges més grans de treballar per projectes, i fem referència concretament al fet de destinar el temps necessari a cada cosa. El fet que el primer projecte s’hagi allargat fins a dia d’avui denota que els continguts treballats conviden a reflexionar contínuament i a encarar nous aprenentatges que considerem molt significatius. A més, dissenyar i preparar un museu implica el seu temps. Pel que fa al segon projecte, en canvi, estem comprovant que es tracta d’un entrenament més mecànic i d’aplicació de destreses que, un cop assolides, permeten donar resposta als reptes plantejats amb més agilitat. Pensar i debatre sobre el nostre propi procés d’aprenentatge ens permet fer un treball de metacognició que ajuda a gestionar-nos de forma autònoma les nostres responsabilitats, destinant a cada obligació el temps i l’energia necessaris. 

Una de les primeres coses que vam fer des de l’ultima entrada va ser una activitat de localització i orientació espacials a través de la interpretació dels plànols de l’edifici escolar, i és que el Jordi ens va donar un plànol mut de cadascuna de les plantes de l’escola i vam haver d’identificar els diferents espais. Ho vam fer primer conjuntament a la PDI i després vam fer-ne una còpia perquè tothom ho tingués. Vam haver de variar algunes parts del plànol perquè són espais que s’han reformat o s’estan reformant actualment, i això ja sabem que implica un canvi en el disseny inicial. Després, vam resoldre preguntes tipus: Podem anar al gimnàs sense passar per davant de la sala de professors? Per quants llocs podríem entrar a l’escola? Per davant de quines aules passem segur si volem anar a la biblioteca? 

La veritat és que ho vam resoldre molt bé. El Jordi va quedar sorprès del coneixement que tenim de l’escola i de la facilitat amb què interpretem plànols en PLANTA ara que ja s’està acabant el nostre entrenament. 

Parlant de plantes, recordeu el plànol en PLANTA que vam fer de la classe de Ponent? Doncs el fet que agaféssim la rajola com a unitat de mesura va sorgir d’un aprenentatge previ i cabdal en el nostre entrenament com a arquitectes, i és que no hem parat de parlar de MESURES ARBITRÀRIES I MESURES CONVENCIONALS DE LONGITUD. Aquests dies hi hem aprofundit i hem après moltes coses, com per exemple que fa molt temps no existia cap unitat de mesura que fos universal, aprovada i utilitzada per tothom. Es feia servir el propi cos per a mesurar la distància entre un punt i un altre: la LONGITUD. Així doncs, si algú volia explicar quines mides tenia un llit, per exemple, podia dir que feia 10 pams d’ample i 15 pams de llarg. Però, creieu que un pam d’un adult és igual de llarg que un pam nostre? Aquest era el problema! Es podia mesurar amb dits, pams, peus, passes... però aquestes unitats de mesura no són iguals entre les persones perquè, com bé sabem, som DIFERENTS. 

És així com va sorgir la necessitat de crear un sistema universal d’unitats bàsiques per a mesurar, que en el cas de la longitud és el METRE. Per a mesurar distàncies més curtes es fa servir el CENTÍMETRE. De la mateixa manera que 100 unitats ja sabem que és 1 centena, doncs 100 centímetres és 1 metre. Vam fer una pràctica per parelles que consistia en mesurar la nostra alçada amb unitats de mesura arbitràries. Fins i tot, amb estoigs! Després vam intentar esbrinar la nostra alçada aproximada en centímetres, mesurant-nos amb un regle de 30 cm. Després vam veure claríssim que el que havíem de fer era sumar tantes vegades 30 cm com regles havien cabut en tota la nostra llargada. Ho vam fer molt bé!

Això ens va portar a parlar dels diferents instruments de mesura, i és que en funció de la llargada d’allò que es vulgui mesurar és preferible utilitzar uns instruments o uns altres (un regle per a distàncies molt curtes i una cintà mètrica per a les llargues, per exemple). Hem practicat molt mesurant amb instruments convencionals i d’altres que no ho són, i la veritat és que ho hem entès força bé! 

De fet, com que vam concloure que era millor mesurar l’alçada d’algú amb una cinta mètrica i no un regle, vam tornar a fer-ho un a un amb la cinta mètrica com a instrument de mesura. Això ens va permetre, a més, reprendre la relació que hi ha entre centímetres i metres i de la forma més habitual d’expressar l’alçada d’una persona. També vam corroborar, com dèiem més amunt, que la cinta mètrica ens aporta una informació molt més objectiva i fiable perquè s’expressa amb unitats de mesura convencionals, acceptades per tothom. Quan ho vam fer amb unitats de mesura arbitràries vam veure que la informació diferia més entre uns i altres perquè no era tan precisa i obligava a arrodonir els resultats. El Jordi ens va felicitar novament perquè, a part que ens vam mesurar molt ràpid el dia que ho vam fer, vam acabar elaborant una gràfica de les alçades de tot Ponent. 

Una vegada més, hem pogut comprovar que els gràfics de barres són instruments que ens ajuden significativament a l’hora d’expressar uns resultats o una informació concreta. Es veuen molt més ràpid les diferències d’alçada entre uns i altres mirant la llargada de les barres que no pas comparant els resultats numèrics expressats en metres. 

Per cert! Parlant de gràfiques, abans de fer les que us acabem d’ensenyar ens vam estar entrenant amb uns altres gràfics de barres que vam relacionar amb les diferències GEOGRÀFIQUES I METEOROLÒGIQUES i el contingut treballat de mesos i estacions de l’any. Vam decidir distribuir tots els aniversaris de Ponent per mesos i després per estacions, mostrant-ho en forma de gràfica. Tots ho vam fer realment bé! En som experts ja!

Ens acomiadem ensenyant-vos una cosa que segurament haureu vist i llegit a la revista Xauxa. No us explicarem de què va l’activitat perquè ho teniu explicat a l’article, però sí que us volem ensenyar com han acabat les dues llimones a dia d’avui. Molt fort, oi? Això també ens ha fet reflexionar molt...

Ara sí, una ARQUIABRAÇADA per tothom! Ens veiem al MUSEU!! :) 

NAVEGANT ENTRE UN MUNT DE FEINA, PERÒ AMB LES VELES HISSADES. 14.02.2020

Ja tornem a ser aquí, famílies! Ens trobàveu a faltar? 

El temps passa volant, i amb tantes activitats extres i tasques pendents encara ho fa més ràpid. Malgrat tot, ja ens coneixeu i sabeu que no ens rendim fàcilment i que continuem sempre al peu del canó. Fent una mirada enrere en la nostra aventura pel món dels projectes, podem afirmar sense cap mena de dubte que hem construït un bagatge realment quantiós que ens ha ajudat a créixer com a aprenents curiosos, crítics i exigents amb el seu procés d’aprenentatge. Guardem totes les experiències a la nostra motxilla i, de mica en mica, l’anem engreixant.

Combinant-ho amb la preparació de la disfressa de Carnestoltes, aquests dies hem fet feina tant del nostre projecte actual, el d’Arquitectes d’escola, com del projecte anterior sobre la diversitat i les diferències. 

Vam començar reprenent una conversa que ens havia interessat sobre els ENVANS, les PARETS MESTRES i les PARETS DE FAÇANA. Vam acabar introduint algunes qüestions realment tècniques que el Jordi no esperava que arribéssim a entendre. El vam sorprendre molt i va quedar molt content! Vam acabar fent hipòtesis del que passaria en un edifici si tiréssim a terra una de les seves parets mestres sense cap altra actuació; vam imaginar possibles maneres de solucionar la manca de seguretat per perill a l’estructura... Vam entendre quina és la funció de les columnes i de les bigues, i que n’hi ha que serveixen per fer bonic però que no fan cap funció i d’altres que sí que en fan però no són boniques. Alhora, també en podem trobar de boniques i funcionals. Tot és possible!

Com veieu, cada dia que passa aprenem coses noves o repesquem aprenentatges que, de moltes maneres diferents, ens han deixat una bona empremta. El món de l’arquitectura és realment fascinant i, com ja us vam esmentar en l’entrada anterior, és fet per i per a persones. Una altra cosa que hem anat comentant durant aquests dies és precisament això: que els professionals que es dediquen a aquesta tasca tan lloable primer estudien les característiques socials de l’entorn on treballaran per conèixer les necessitats i els costums de la gent que rep els seus serveis. Estem aprenent que, quan es tracta de conèixer observant, és igual d’important l’estructura de l’edifici i la distribució dels espais com els elements que els conformen (mobiliari, decoració, etc.). Les cases, les escoles, les botigues... ens expliquen moltes coses amb tan sols un cop d’ull ben entrenat, com el nostre. En el cas de les cases, per exemple, podem arribar a saber moltes coses dels seus inquilins observant els seus espais, mobiliari, objectes...  

Nosaltres ens hem seguit entrenant amb el dibuix de la PLANTA DE L’AULA DE PONENT. Ho hem fet a sobre d’una quadrícula, determinant que cadascun dels quadradets al full corresponia a una rajola del terra de l’aula a la realitat (escala). Això ens ha permès fer el plànol de la classe. Hem començat dibuixant-hi els mobles arrambats a les parets, calculant-ne les dimensions comptant rajoles. Això ens ha ajudat a determinar les distàncies entre els diferents elements. Ara ja tenim els plànols enllestits!

També hem fet una altra tasca la mar de creativa per posar a prova les nostres habilitats com a arquitectes i confirmar les destreses assolides a l’hora de realitzar plànols arquitectònics. El Jordi ens va contractar com a arquitectes i ens va demanar que dissenyéssim una casa seguint els requisits dels futurs inquilins. Es tractava d’una família que volia una casa sense escales, amb una cuina molt gran per poder cuinar a gust, amb dues habitacions infantils, dos lavabos amb dutxa, una sala d’estar unida al menjador i una saleta per a la rentadora. Cadascú de nosaltres ha fet el seu disseny. Alguns encara l’hem d’acabar de pintar, però Déu n’hi do com ens ha sortit!

A més, com segurament us podreu imaginar, al Jordi li encanta relacionar-ho tot i és per això que, ara que ja sabem fer plànols i estem més que entrenats a dibuixar en PLANTA, ens ha proposat fer un plànol conjunt de l’organització del museu per saber què hi haurà i com estarà disposat. Ens ajudarà, alhora, a controlar que no ens oblidem res i a agilitzar el procés de muntatge. A veure si la setmana que ve el podem fer! 

Pel que fa a les preguntes que vam fer en relació a la feina dels arquitectes (el QUÈ VOLEM SABER?), us volem comentar que, com alguns ja sabreu, aprofitarem una visita molt especial d’una ARQUITECTA que vindrà a Ponent a parlar de la seva feina. Es diu Irene, i tenim moltes ganes que ens visiti! El Jordi ens ha explicat que està acabant d’organitzar-se amb ella perquè està molt enfeinada amb els projectes que li encarreguen. Treballa en un despatx d’arquitectes i, a més, ara ja sabem que és una de les encarregades de coordinar una nova metodologia molt innovadora per a elaborar els dissenys i projectar les noves edificacions, que es veu que està revolucionant el món de l’arquitectura i en marca un abans i un després força rellevant. 

El que hem fet nosaltres ha estat repartir-nos tots els interrogants sobre els arquitectes i buscar respostes debatent amb els companys de taula. Hem escrit en un full el que nosaltres creiem, sense tenir-ne massa coneixement. Aquesta tasca ens ha anat molt bé per repassar i aprendre ortografia perquè després se’ns ha corregit el text que havíem elaborat i l’hem passat a net posant especial atenció en les correccions, argumentant la majoria dels canvis segons normes ortogràfiques que ja ens comencen  a sonar. Alguns grups encara estem en aquest punt del procés.   

Estem fent també uns dibuixos que acompanyaran les explicacions i que reforçaran la seva interpretació. Un dibuix també pot ajudar molt a explicar coses, i això ho saben molt bé els arquitectes. De ben segur que quan ens visiti l’arquitecta que ha de venir a l’escola agrairà que haguem representat les nostres respostes!  

Quan arribi a l’aula, li explicarem com ens hem endinsat en aquesta aventura, li llegirem la carta de l'equip directiu i li explicarem què és el que hem après fins al moment. Després, li llegirem les respostes que hem pensat en grup i ella, que és arquitecta, ens corregirà si fa falta i ens explicarà la seva experiència. D’aquesta manera podrem reajustar les nostres reflexions inicials i conèixer la realitat de la vida d’un arquitecte.   

Ah, per cert! Hem conegut un nou amic, en Pere Perfecte Arquitecte! A partir d’un conte, el Jordi ens ha presentat aquest nen, el qual, amb la nostra edat, ja havia fet moltíssimes construccions amb tot tipus de material. Era molt creatiu i li encantava desafiar la gravetat amb muntatges altíssims i cada vegada més complexos. A la seva mestra però, no li agrada massa tot això de “fer d’arquitecte” i, al principi, li tallava una mica les ales. Al final, però, canvia completament de parer un dia que està tota la classe d’excursió i creuen un pont per anar a una illa, amb tanta mala sort que, quan ja l’han passat tots, el pont fa figa i acaba caient al mar. Es queden atrapats a l’illa i, fins i tot, la mestra s’acaba desmaiant de la desesperació de no saber com tornaran. No us imagineu, però, la seva sorpresa quan, després de refer-se de l’ensurt, es desperta i veu que en Pere Perfecte ha coordinat tots els seus companys de classe per construir un pont amb les seves sabates i cordons, i també amb troncs de tota mena. 

És una història molt maca. Ens ha agradat molt. Tot i així, hem gaudit tant o més començant a fer la feina que després ens ha proposat el Jordi, i és que ens ha fet dibuixar l’escena en què es reconstrueix el pont però canviant els personatges de la història pels nostres companys, la mestra pel nostre tutor, i el pont per una idea nostra! Estan sorgint moltes propostes interessants! Treballar la creativitat també és bàsic i cabdal en la nostra fase d’entrenament. Seguirem treballant-hi!

Ens acomiadem amb una GRAN NOTÍCIA, segurament la més esperada, i és que JA TENIM DATA PER A LA INAUGURACIÓ DEL MUSEU DE LES DIFERÈNCIES! Serà el divendres 6 de març de 16:30 a 17:30. De fet, aquests dies també hem anat enllestint moltes coses per a la gran exposició, i la veritat és que hem avançat de valent. No podem dir encara que ho tinguem tot enllestit per al gran dia però anem a bon pas! Els pares rebreu un correu amb tota la informació que necessiteu. 

Us adjuntem, per acabar, unes fotografies d’una feina de matemàtiques que hem fet com a bons exploradors que ja som. Havíem de comptar quants animals hi havia de cada espècie i sumar el resultat. Ho hem fet força bé i ha estat molt divertit i entretingut!

Us deixem aquí! Ens retrobem en uns dies! ARQUIPETONS PER TOTHOM!