AIXÒ VA DE DEBÒ! QUIN ENTRENAMENT MÉS POTENT! 09.10.2019


Benvinguts de nou, estimats lectors!

Esperem de tot cor que la nostra primera entrada en aquest món de projectes us captivés tant com a nosaltres i us hagi animat a seguir-nos de ben a prop amb la lectura d’aquest quinzenari. Per a tots els qui formem Ponent és realment important poder compartir el nostre procés d’aprenentatge a través d’un suport com aquest, i és que sovint hi ha coses que cal explicar per escrit per poder-les llegir després i “aterrar” tot allò que s’ha anat treballant. Encara més en aquest projecte, que està replet de reflexions, converses, idees, interrogants, discussions... que costen assimilar si no les fem més conscients a posteriori.

En aquesta nova trobada tenim ganes d’explicar-vos que, a inicis de la setmana passada, el Jordi ens va presentar els 6 grups de diferències que ell i el Marcel volen que explorem. Ja hem començat a investigar, reflexionar, qüestionar i compartir amb els companys, fet que ens ajuda a construir conjuntament nou coneixement i noves maneres de mirar la realitat i de valorar la diferència.  Amb aquesta presentació dels 6 apartats, vam veure que els subgrups que surten del món de la diversitat reben noms una mica estranys, així que vam treballar aquests conceptes perquè tothom tingués clar quin tipus de diferències treballarem. Són les següents: DIFERÈNCIES CULTURALS, DIFERÈNCIES FAMILIARS, DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES, DIFERÈNCIES DE GÈNERE, DIFERÈNCIES FÍSIQUES/INTEL·LECTUALS, i DIFERÈNCIES GEOGRÀFIQUES/METEOROLÒGIQUES.

El que hem fet aquests dies ha estat recollir tot allò que JA SABEM sobre aquests tipus de diferències. El Jordi anava anotant les nostres aportacions a la PDI per després poder-les rellegir entre tots. La majoria hem participat de forma enèrgica, fent aportacions fruit d’experiències que carreguem a la motxilla. Això ha generat debat, i és que sabem que, precisament gràcies a la diferència, no tothom pensa igual. De tota manera, ja ens ha quedat clar que, quan es tracta de coneixements previs, no hi ha res que sigui correcte o incorrecte, sinó que es respecta el bagatge que cadascú tingui emmagatzemat. El Jordi ens diu, a més, que el fet que es generi una discussió és bo perquè mostra implicació i ganes de descobrir, que són habilitats imprescindibles en els exploradors. Això sí: sempre des del respecte. A hores d’ara ja hem recollit tot allò que sabem de cadascun dels 6 grups de diferències.


Aquests últims dies hem decidit fer també un esquema a la pissarra que serveixi com a estructuració del projecte. D’aquesta manera, ens quedarà la imatge de l’esquema gravada a la memòria i cadascú hi podrà accedir sempre que calgui. Al centre, hi hem posat la paraula “DIFERÈNCIES”, que és el concepte estrella, i d’ella en surten 6 fletxes amb els subtemes, que, per afavorir-ne la comprensió, hem acompanyat de petits dibuixos explicatius. Quina feina de grans! Ponent total!



També hem aprofitat una bona estona aquests dies per enllestir la tasca de comparació entre la formiga i l’escarabat. El Jordi ens ha fotocopiat la llista amb les aportacions que vam fer, tant la de les semblances entre els dos insectes com la de les diferències, i hem seguit copiant des d’aquest suport i no des de la pissarra. Per acostumar-nos a treballar també a fora de l’escola i a compartir amb les famílies part de les experiències viscudes en aquesta aventura, alguns ens ho vam endur a casa per enllestir. El Jordi ens ha dit que hem resolt més que bé els primers deures de Ponent.

No us penseu, però, que les tasques de comparació s’acaben aquí, i és que hem resolt també durant aquests dies una feina en què havíem de trobar les 9 diferències entre un parell d’imatges aparentment iguals. Només els bons exploradors les saben trobar, i la veritat és que ho hem fet força bé! Amb alguna diferència amagada ens hem acabat ajudant els uns als altres!



Aquests dies han estat especialment rellevants per la nostra exploració dins l’àmbit lingüístic. Per què diem això? Doncs perquè hem fet algunes tasques relacionades amb l’àrea de llengua (i, per tant, amb la lectoescriptura) que ens han obligat a avaluar sons, comparar grafies, distingir diferents sons d’una mateixa grafia, identificar tots els dibuixos/grafies que fan el mateix so... en definitiva: a reflexionar sobre la diversitat lingüística observable en el nostre entorn comunicatiu més proper i en l’idioma en concret. El Jordi ens ha explicat que unes de les tasques més importants que farem a l’àrea de llengua durant aquest curs són les del bloc “Un món de lletres!”. Per a cadascuna de les consonants de l’abecedari; ens ha dissenyat un dossier que ens fa reflexionar sobre el so de la lletra protagonista; el seu comportament quan s’ajunta amb altres lletres; el seu so o sons; la diferència entre la grafia de pal, lligada i d’impremta corresponent; etc


Fins i tot hem fet un dictat explicant l’arrencada del projecte. Per ser el nostre primer dictat preparat a Ponent no l’hem fet gens malament! També hem parlat de les diferències entre les lletres i els sons que fan a mode de preparació. Abans de començar el dictat, de fet, el Jordi el va escriure a la pissarra i vam decidir entre tots quines lletres, dígrafs o paraules crèiem que ens costaria més recordar (o haguéssim escrit diferent). Ah! I, relacionat amb el món de les lletres, també hem fet una tasca d’exploració de vocals encerclant les vocals d’una cançó amb diferents colors segons la vocal. A més, en el moment en què la fèiem el Jordi ens va demanar que encercléssim només les “e” i les “o” que sonaven com a “e” i com a “o”. Vam veure que sovint hi ha algunes “e” que ens enganyen i sonen més com “a”, i també que hi ha algunes “o” que sonen com “u”. Tot el que fem ens fa pensar molt! De fet, no parem! El Jordi ens ha donat un full a cadascú on es recullen les lletres de l’abecedari i se’n diferencien els dibuixos (grafia de pal, lligada i impremta) i també els sons. De fet, molts de nosaltres el consultem sovint quan fem algun text lliure o quan llegim algun conte amb lletra d’impremta i hi ha alguna grafia que ens trontolla. Va molt i molt bé!






Ei, no penseu que de Matemàtiques ens hem quedat curts! Aquí treballem les diferències amb TOT, i és que precisament estem descobrint que les diferències entre els nombres consecutius segueixen un mateix patró (+1), així com també que la direcció en què avança el comptatge a la recta numèrica marca quina n’és l’operació, però sense variar el patró (+1 endavant i -1 endarrere). Estem treballant ja els nombres de dues xifres i les famílies amb què s’organitzen, que sempre marca la desena en què ens trobem. Tot i que alguns de vegades tenim llacunes a l’hora de llegir certs nombres de 2 xifres (i hem d’anar practicant!), estem treballant la diferència entre uns nombres i altres a partir del que representen, és a dir: manipulant les quantitats. Hem fet feines aquesta setmana relacionades amb aquestes diferències: unitat i desena – valor posicional, la diferència entre els símbols matemàtics bàsics... Hem acabat fent sumes de nombres de 2 xifres i la veritat és que no ens sembla pas difícil. Un cop s’entén com funciona la numeració i què representa cada nombre, sumar i restar després només és jugar a afegir o treure. Oi que tots sabem jugar? Doncs tots sabrem sumar i restar!





Aquesta última setmana, com sabíeu, hem fet també el famós CONTROL dels mesos de l’any. Hem separat les taules per poder-nos concentrar millor, com els grans, i hem resolt el que se’ns demanava a cada tasca revisant en tot moment. En general, ha anat força bé, sobretot tenint en compte que no és fàcil recordar com s’escriuen els mesos. A més, de vegades el Jordi ens enganya perquè estiguem atents!






Ara sí, ens acomiadem de tots vosaltres, fidels lectors. Abans de marxar, però, ens agradaria explicar-vos que, des de tutoria, vam treballar les característiques del vent de Ponent a inici de curs, i estudiar-ne el comportament ens ha conduit a resoldre una activitat reflexiva a nivell grupal en què hem hagut de pensar de què està format el nostre vent. El Jordi ens va demanar que penséssim paraules, conceptes, coses... que creiem imprescindibles perquè el vent de Ponent pugui bufar amb força i ens faci avançar. Això també ho vam relacionar amb les diferències, i és que som cadascun de nosaltres els que podem construir-nos una personalitat o una altra en funció d’allò que ens aporta força per avançar. Han sortit alguns conceptes tan potents com: amor, esforç, paciència, revisar, treball en equip, ajudar, normes, no rendir-nos...





Ens retrobem en uns dies, estimades famílies. Prepareu-vos perquè hi haurà deures de reflexió a casa ben aviat. Hem de pensar allò que volem saber d’aquestes diferències que ja ens han ben captivat

Us enviem una ENORME ABRAÇADA!


ARRENCA EL VIATGE! 27.09.2019


BENVINGUTS AL NOSTRE BLOG, intrèpids aventurers!

Teníem moltíssimes ganes que arribés aquest dia, i és que són moltes les cosetes que a hores d’ara ja tenim per explicar-vos. Fa poquet que hem encetat aquest nou curs i, amb ell, una nova etapa que esperem que ens depari moltes aventures, any rere any. Com molts ja sabreu, a primària tots els nivells comptem amb aquesta plataforma per fer-vos arribar TOT el que anem treballant en el nostre viatge pel món dels projectes. L’entrada setmanal al blog és de lectura gairebé obligada si voleu conèixer el nostre procés d’aprenentatge i veure’ns en acció. És una molt bona eina de suport per fer-nos xerrar a casa de les experiències que anem vivint a l’escola. Així mateix, ja us avancem que, si des de casa us sorgeixen dubtes, neguits, propostes de millora o noves idees seran més que benvingudes! Nosaltres recollirem totes les aportacions i les resoldrem en la mesura del possible, demanant suport al Jordi sempre que faci falta.

Així doncs, què? Comencem? I tant! Hem d’anar als inicis: com molts ja haureu sentit, hem iniciat ja la nostra primera aventura. El nostre primer projecte es titula Marquem la diferència! i ens demana precisament això: explorar la diferència en tots els contextos i valorar-la com quelcom que ens fa rics, tant a nivell personal com a nivell social. Sona complex, no? Ho és, i molt, però això no vol dir que no siguem capaços d’endinsar-nos-hi.

Vam començar a navegar entre reflexions mentre escoltàvem un conte que ens va llegir el Jordi. Una disfressa massa gran, aquest n’era el títol. En Marcel n’és el protagonista i ens acompanyarà durant les nostres aventures en aquest petit – gran projecte que ja ens ha ben atrapat! Ell és un nen de la nostra edat que se sent diferent a la resta de companys perquè creu que té gustos i aficions que no són gaire propis dels nens amb qui està acostumat a relacionar-se a l’escola: li encanta ballar i cantar; jugar amb nines i ninots de tota mena; està pràcticament enamorat del color rosa; i per sobre de tot, l’apassiona disfressar-se de qualsevol cosa, en especial de princesa i de fada.

Però sabeu què fa en Marcel? Com que té por i vergonya de mostrar-se tal i com és, ha dissenyat una disfressa que es posa cada dia per anar a l’escola. La disfressa d’un nen diferent, la d’un nen més semblant als seus amics. No sona gaire bé, oi? No patiu, que nosaltres l’ajudarem a obrir els ulls! Sabeu per què? Perquè ens hem convertit en EXPLORADORS DE DIFERÈNCIES! 

En aquest viatge buscarem tota mena de diferències i les REFLEXIONAREM. Hi pensarem molt i, quan les trobem, les valorarem a fons. De moment hem començat la fase d’entrenament, perquè els bons exploradors no neixen sense esforç, sabeu? 

Ens hem estrenat DEFININT la paraula DIFERÈNCIA, o sigui que, tots junts, hem intentat trobar les millors paraules per explicar què és. Aquí ja hem començat a descobrir cosetes interessants, i és que hem hagut de contraposar les diferències a les igualtats i analitzar què significa la igualtat entre elements. Hem vist que, si observem la realitat com a bons exploradors que volem ser, les igualtats són molt cares de veure. Gairebé no n’hi ha! El Jordi ens va demanar que exploréssim una mica per l’aula a la cerca de coses que inicialment consideràvem iguals, i van sorgir exemples tals com els nostres llibres del calaix (tots tenim els mateixos 7 llibres), els retoladors de pissarra del mateix color, les cadires o les taules... però la nostra sorpresa va aflorar ràpidament quan vam poder comprovar al moment que tots els elements citats en realitat són únics. Segurament la semblança (o fins i tot la igualtat) era major quan es tractava d’objectes acabats de comprar, però vam veure que el pas del temps aporta vida i personalitat als objectes i els regala “marques” que els diferencien dels que anteriorment crèiem veure iguals. Així és com ha començat el nostre entrenament, i de moment l’estem gaudint a fons!



Part de l’entrenament també s’ha centrat en la COMPARACIÓ. Hem entès que sempre que fem referència a les diferències cal parlar de més d’una cosa perquè es tracta de comparar-ne una amb l’altre. Ajudant-nos entre tots, hem buscat semblances i diferències entre un escarabat i una formiga i, compartint-les després, n’hem aconseguit una bona llista. L’hem escrit a la pissarra i l’hem copiat en un full. Ens ajuda a practicar la bona lletra i a treballar concentrats per arribar al nostre millor resultat. El Jordi ens ha dit que això ja és feina de Ponent total! La setmana que bé acabarem la nostra llista de semblances i diferències, i és que n’hem dit tantes que cal anar descansant!








No us penseu que s’acaba aquí, però! Hem dibuixat en Marcel amb la seva disfressa per anar a l’escola i també l’hem dibuixat sense ella, que és com més ens agrada. A més, i després d’una lectura comprensiva del conte, també hem pensat què és el que li diríem si ens el trobéssim. Tots hem coincidit en el mateix, i és que li diríem precisament que ens agrada tal i com és, sense necessitat d’emmascarar-se amb cap altra vestimenta ni actitud.







Ah! Ens n’oblidàvem! Després d’escoltar la història del nostre protagonista el Jordi ens va convidar a fer una tasca que consistia en pintar uns requadres on hi havia escrites possibles intervencions o comentaris en boca dels personatges del conte. Havíem de pintar només els requadres on hi havia aquelles sentències amb què cadascú de nosaltres se sentia identificat. Vam fer-ne la lectura conjunta mentre cadascú ho anava resolent. El simple fet d’aconseguir diversos resultats en aquesta tasca ja demostra que la diferència està present a tot arreu!



Aquests dies hem aprofitat la història del Marcel fins i tot per fer una tasca de comprensió oral en què se’ns demanava dibuixar la seva habitació a partir de l’escolta activa del fragments del conte que la descrivia! Ens donava molta informació i gairebé no n’érem conscients! La veritat és que en Marcel té molta sort de tenir l’habitació que té, amb uns pares que l’ajuden a convertir-la en el cau que sempre ha somiat. Llàstima que no vulgui sortir del niu amb la mateixa seguretat i actitud amb què hi entra. Vam comentar a l’aula que potser tots en algun moment ens podem sentir com el Marcel quan es posa la disfressa, i això ens deixa una mica intranquils. El Jordi, però, ens ha dit que no patim, que després d’aquesta aventura aconseguirem marcar realment la diferència amb aquelles actituds que no ens fan cap bé i creixerem amb una mirada més oberta i acollidora de la que tenim a hores d’ara, que ja ho és molt!




Finalment, a les acaballes de la setmana les diferències també ens han portat a parlar de la DIVERSITAT: un concepte nou. Vam comentar que una de les primeres diferències existent entre nosaltres és el dia i el mes del nostre naixement. Això ens ha portat a repassar els mesos de l’any i, de passada, els dies de la setmana. Vam fer una feina escrita sobre els dies de la setmana i ens hem après una cançó per recordar els mesos de l’any. Com podreu haver vist a l’agenda, ja tenim DEURES DE MEMORITZACIÓ!! Se l’ha inventat el Jordi, però la Jordina ens ha dit que algun dia que tinguem música ens la tocarà amb el piano perquè la cantem plegats novament. De fet, la tenim gravada. Ens voleu escoltar? Som-hi!


Bé, ara ja és moment d’acomiadar-nos. Us deixem amb unes fotografies d’una última feina que hem fet aquesta setmana per seguir el nostre entrenament com a bons exploradors. Ens ha ajudat a estar alerta! Aquesta aventura comportarà molta feina, de ben segur, però cal treballar per poder marcar una bona diferència!!




Una forta abraçada! Ens retrobem la setmana vinent!!

Adjuntem a continuació el conte del Marcel per si el voleu llegir des de casa.

UNA DISFRESSA MASSA GRAN 

En Marcel sempre ha estat un nen alegre. Es va estrenar des del cotxet, somrient a tots els caps que se li apropaven fent ganyotes per alegrar-lo. Amb ell sí que funcionaven, aquestes pallassades.  

A part d’alegre i rialler, des de sempre li ha agradat ballar. Els seus pares expliquen a tothom que gairebé va començar a ballar abans de caminar. Li posaven qualsevol música i només feia que moure’s picant de mans i remenant el bolquer amunt i avall.  

A l’escola sempre hi ha tingut amics. Estava en un grup molt ben avingut i la seva tutora, la Isabel, li encantava. De tant en tant treia el seu mal geni però ell sabia que se’ls estimava. A més, amb ella sempre aprenia molt. 

A casa, l’habitació d’en Marcel era enorme. Tenia molta sort perquè hi podia guardar totes les joguines que li regalaven. Moltes les desava en caixes, com els cotxes o les pilotes. Com que no hi jugava gaire, així podia fer més espai pels peluixos i les nines i ninots que li anaven regalant. Era el que sempre demanava als Reis. També tenia una guitarra perquè li encantava la música. L’agafava i rascava les cordes cantant qualsevol cançó que havia après a l’escola, i, si no, se la inventava. Sempre ha tingut molta imaginació. 
  
En un racó de l’habitació hi tenia un armari de color rosa. Li encantava aquest color. Tenia una calaixera a sota i, amb el seu pare, l’havien pintat de color taronja i verd perquè eren els seus segons colors preferits. També tenia el capçal del llit de color rosa i verd. Era de fusta i tenia forma de castell. Això li havia fet la mare, que hi tenia molta traça.  

Ara que l’aneu coneixent, us podeu imaginar com era la roba d’en Marcel, oi? No podia tenir més colors: verds, taronges, grocs, liles... i sobretot rosa, que mai podia faltar. Tenia un jersei d’aquest color que l’embolcallava com si fos cotó de sucre. El feia sentir content i protegit.  

A dins de l’armari rosa hi guardava moltíssimes disfresses. Tenia cosins i cosines més grans que ell i li regalaven tot allò que ja no feien servir, des de la roba fins a les joguines i disfresses.  

Totes les tardes, quan tornava de l’escola, el primer que feia abans de fer els deures i jugar una estona era disfressar-se. Es disfressava de mag, de cavaller, de princesa, de monstre, de fada... qualsevol disfressa era bona. Sovint aconseguia enredar els pares i els convertia en ratolins o gripaus amb la seva gran vareta de mag. Després es posava la disfressa de fada i, amb la pols màgica que anava escampant, es desfeia l’encanteri i recuperava el papa i la mama fins que no en tornava a fer un altre. S’ho passaven la mar de bé.  

Quan es posava les seves disfresses tenia la sensació de ser el nen més poderós del món. Podia ser tot allò que volgués, i això l’omplia d’energia i felicitat.  

Ara bé, hi havia una disfressa que era la més important. Ningú la coneixia, ni tan sols el papa o la mama. Era un secret que tenia ben guardat. Tot i així, la utilitzava cada dia, i no la guardava mai a l’armari rosa de les disfresses. Quan se la posava, no es convertia ni en un cavaller, ni en una princesa, ni en una reina, ni en un monstre, ni en una fada... ni tan sols en un ratolí o un gripau. Es convertia en un nen. Un nen decidit, valent, atrevit... a qui li encantava el color blau i el gris, i també les samarretes dels clubs de futbol més famosos. Un nen que jugava a cotxes i intercanviava cromos durant l’esbarjo. Es convertia en un nen que jugava a les lligues de futbol que organitzaven els seus amics d’escola. Es convertia en un nen que només cantava i ballava amb la mestra de música. Un nen a qui no li agradaven les històries de monstres, ni de cavallers, ni de fades o princeses... ni tan sols les de ratolins o gripaus. Es convertia en un nen a qui no li agradava el cotó de sucre. Fins i tot, en un nen que alguna vegada havia fet burleta d’algun company o companya de classe. Un nen que, al cap i a la fi, no s’assemblava gaire al Marcel.  

Ell cada dia es posava aquesta disfressa. El que la feia la disfressa més gran i important no era la vestimenta en sí, sinó el personatge que li feia fer.  

I, ja sabeu que és secret però, us dic una cosa?  

És l’única disfressa que, encara ara, a en Marcel mai li ha agradat.  

Autor: Jordi Argenter