Benvinguts de nou, fidels seguidors!
Sembla ahir que vam fer la darrera entrada. El temps passa volant quan no es para de treballar, i encara més si a la feina habitual s’hi suma la que deriva de celebracions com el Carnestoltes. Vam acabar amb una disfressa de dàlmates que feia prou goig, oi? Esperem que us agradés tant com a nosaltres! De fet, estem molt agraïts als companys de 3r d’ESO que van venir a ajudar-nos amb les disfresses. Entre d’altres coses, ens va permetre seguir treballant en els nostres projectes sense necessitat de fer un descans en l’aventura.
Una de les coses que hem fet aquests dies ha estat enllestir la feina ja encetada els dies anteriors amb els equips de treball. Vam acabar de passar a net les respostes a les preguntes que vam formular a l’inici del projecte i que ja estaven corregides. També hem adjuntat un dibuix cooperatiu que intenta recollir una mica el contingut de les respostes de cada grup. Com ja vam comentar, creiem que és un molt bon complement de la informació escrita. Quan vingui a visitar-nos la Irene (arquitecta) ens farà el feedback de tot el que hem fet.
Els grups que enllestien més ràpid anaven a fer construccions amb peces de fusta i altres materials. Deixaven volar la imaginació fent i desfent edificis de diferent mena, i amb diversos propòsits. Alguns fins i tot van decidir fer plànols previs a la construcció. Es van construir cases, hotels, garatges, parcs... Això ens ajuda a treballar la imaginació i la creativitat, així com també repassar algunes habilitats ja treballes com la identificació de perspectives, la distribució d’espais, l’escala... Alhora, el joc lliure esdevé sempre un escenari fabulós per a conduir la gestió del treball en equip.
Tenim ganes d’explicar-vos que estem ja a les acaballes de la nostra aventura arquitectònica. Ja estem enllestint el nostre entrenament i ens quedarà resoldre després el REPTE a partir de tot el bagatge guanyat fins al moment, que no és poc. Cadascun dels equips de treball haurà de dissenyar un plànol de reforma de la 2ª planta de l’Escola Tabor pensant en canvis que creiem que poden ser profitosos de cara a un futur més aviat llunyà. Amb aquests plànols, farem una última pràctica de confecció de maquetes i ensenyarem tot aquest material a l’equip directiu perquè ens doni el seu parer. Us recordem que van ser els membres d’aquest equip els que ens van contractar per a resoldre aquest repte.
De fet, és curiós perquè no tardarem massa a tancar completament el projecte Arquitectes d’escola un cop haguem inaugurat el nostre MUSEU DE LES DIFERÈNCIES DE PONENT. Això posa de manifest un dels avantatges més grans de treballar per projectes, i fem referència concretament al fet de destinar el temps necessari a cada cosa. El fet que el primer projecte s’hagi allargat fins a dia d’avui denota que els continguts treballats conviden a reflexionar contínuament i a encarar nous aprenentatges que considerem molt significatius. A més, dissenyar i preparar un museu implica el seu temps. Pel que fa al segon projecte, en canvi, estem comprovant que es tracta d’un entrenament més mecànic i d’aplicació de destreses que, un cop assolides, permeten donar resposta als reptes plantejats amb més agilitat. Pensar i debatre sobre el nostre propi procés d’aprenentatge ens permet fer un treball de metacognició que ajuda a gestionar-nos de forma autònoma les nostres responsabilitats, destinant a cada obligació el temps i l’energia necessaris.
Una de les primeres coses que vam fer des de l’ultima entrada va ser una activitat de localització i orientació espacials a través de la interpretació dels plànols de l’edifici escolar, i és que el Jordi ens va donar un plànol mut de cadascuna de les plantes de l’escola i vam haver d’identificar els diferents espais. Ho vam fer primer conjuntament a la PDI i després vam fer-ne una còpia perquè tothom ho tingués. Vam haver de variar algunes parts del plànol perquè són espais que s’han reformat o s’estan reformant actualment, i això ja sabem que implica un canvi en el disseny inicial. Després, vam resoldre preguntes tipus: Podem anar al gimnàs sense passar per davant de la sala de professors? Per quants llocs podríem entrar a l’escola? Per davant de quines aules passem segur si volem anar a la biblioteca?
La veritat és que ho vam resoldre molt bé. El Jordi va quedar sorprès del coneixement que tenim de l’escola i de la facilitat amb què interpretem plànols en PLANTA ara que ja s’està acabant el nostre entrenament.
Parlant de plantes, recordeu el plànol en PLANTA que vam fer de la classe de Ponent? Doncs el fet que agaféssim la rajola com a unitat de mesura va sorgir d’un aprenentatge previ i cabdal en el nostre entrenament com a arquitectes, i és que no hem parat de parlar de MESURES ARBITRÀRIES I MESURES CONVENCIONALS DE LONGITUD. Aquests dies hi hem aprofundit i hem après moltes coses, com per exemple que fa molt temps no existia cap unitat de mesura que fos universal, aprovada i utilitzada per tothom. Es feia servir el propi cos per a mesurar la distància entre un punt i un altre: la LONGITUD. Així doncs, si algú volia explicar quines mides tenia un llit, per exemple, podia dir que feia 10 pams d’ample i 15 pams de llarg. Però, creieu que un pam d’un adult és igual de llarg que un pam nostre? Aquest era el problema! Es podia mesurar amb dits, pams, peus, passes... però aquestes unitats de mesura no són iguals entre les persones perquè, com bé sabem, som DIFERENTS.
És així com va sorgir la necessitat de crear un sistema universal d’unitats bàsiques per a mesurar, que en el cas de la longitud és el METRE. Per a mesurar distàncies més curtes es fa servir el CENTÍMETRE. De la mateixa manera que 100 unitats ja sabem que és 1 centena, doncs 100 centímetres és 1 metre. Vam fer una pràctica per parelles que consistia en mesurar la nostra alçada amb unitats de mesura arbitràries. Fins i tot, amb estoigs! Després vam intentar esbrinar la nostra alçada aproximada en centímetres, mesurant-nos amb un regle de 30 cm. Després vam veure claríssim que el que havíem de fer era sumar tantes vegades 30 cm com regles havien cabut en tota la nostra llargada. Ho vam fer molt bé!
Això ens va portar a parlar dels diferents instruments de mesura, i és que en funció de la llargada d’allò que es vulgui mesurar és preferible utilitzar uns instruments o uns altres (un regle per a distàncies molt curtes i una cintà mètrica per a les llargues, per exemple). Hem practicat molt mesurant amb instruments convencionals i d’altres que no ho són, i la veritat és que ho hem entès força bé!
De fet, com que vam concloure que era millor mesurar l’alçada d’algú amb una cinta mètrica i no un regle, vam tornar a fer-ho un a un amb la cinta mètrica com a instrument de mesura. Això ens va permetre, a més, reprendre la relació que hi ha entre centímetres i metres i de la forma més habitual d’expressar l’alçada d’una persona. També vam corroborar, com dèiem més amunt, que la cinta mètrica ens aporta una informació molt més objectiva i fiable perquè s’expressa amb unitats de mesura convencionals, acceptades per tothom. Quan ho vam fer amb unitats de mesura arbitràries vam veure que la informació diferia més entre uns i altres perquè no era tan precisa i obligava a arrodonir els resultats. El Jordi ens va felicitar novament perquè, a part que ens vam mesurar molt ràpid el dia que ho vam fer, vam acabar elaborant una gràfica de les alçades de tot Ponent.
Una vegada més, hem pogut comprovar que els gràfics de barres són instruments que ens ajuden significativament a l’hora d’expressar uns resultats o una informació concreta. Es veuen molt més ràpid les diferències d’alçada entre uns i altres mirant la llargada de les barres que no pas comparant els resultats numèrics expressats en metres.
Per cert! Parlant de gràfiques, abans de fer les que us acabem d’ensenyar ens vam estar entrenant amb uns altres gràfics de barres que vam relacionar amb les diferències GEOGRÀFIQUES I METEOROLÒGIQUES i el contingut treballat de mesos i estacions de l’any. Vam decidir distribuir tots els aniversaris de Ponent per mesos i després per estacions, mostrant-ho en forma de gràfica. Tots ho vam fer realment bé! En som experts ja!
Ens acomiadem ensenyant-vos una cosa que segurament haureu vist i llegit a la revista Xauxa. No us explicarem de què va l’activitat perquè ho teniu explicat a l’article, però sí que us volem ensenyar com han acabat les dues llimones a dia d’avui. Molt fort, oi? Això també ens ha fet reflexionar molt...
Ara sí, una ARQUIABRAÇADA per tothom! Ens veiem al MUSEU!! :)
